Set-cents cinquanta anys no es fan cada dia. I, encara que el número rodó no tingui relació amb el naixement sinó amb el jorn del darrer alè, per dir-ho si fa o no fa a la manera dels temps que l’efemèride evoca, podríem convenir que és una data important. Sobretot si resulta que afinem l’apunt i hi afegim que aquest set-cents cinquanta fa referència a un personatge clau de la nostra història. No, més que això: a un dels personatges més importants. Vinga, clarament: al més important.

Que entenc i sé que la qüestió no són els rànquings i que la història és molt més que el dibuix d’una línia cronològica amb la seva llista de noms i de fets, però que si haguéssim de confegir-la, la llista, amb tota probabilitat ens hi sortiria ell al capdamunt.

Ell, en Jaume I.

Jaume I el Conqueridor si ens posem transcendents, el rei En Jaume si l’esment recull també la proximitat popular. El monarca-símbol, l’home que ens va fer possible la nació que som.