De vegades, més que no pas pensar una estructura, ordenar dades, raonaments, alguna imatge, trobar exemples, citacions, etcètera, en comptes de les passes més o menys establertes per escriure una peça condensada com aquesta, n’hi hauria prou de poder-hi practicar un senzill copia i enganxa.

Sé que no s’ha de fer. Que no quedaria bé. Que ja m’explicaràs. Però m’agradaria.

Perquè abans del procés que ha quedat més o menys apuntat al començament (l’estructura, els exemples, els raonaments), abans que les paraules quedin ordenades tot cercant el sentit que els vols donar, abans que puguis trobar cap comparació que justifiqui, tota sola, un paràgraf llarg (de vegades passa), hi ha d’haver el tema, la tesi, la cosa que vols provar de dir. I en aquest cas, avui, ara, queda sintetitzada en un enunciat, una consigna, la que ja s’ha fet explícita al títol (no s’hi valen les subtileses, aquí: a barraca): és l’hora de la igualtat lingüística.