Havia pensat de mirar de fer un article més de festa. Perquè ja fa anys que vaig acordar amb mi mateixa que ser atea no té res a veure amb les ganes de celebrar Nadal i des de mitjan desembre, a partir més o menys de Santa Llúcia (un pas de puça, sí), que ja m’assalta la mena de formigueig de les garlandes i les cançonetes que diuen que els pastorets en veure’l se li tiren al damunt patim-patum i el tió i el pare xuclant el xampany amb les neules i, en fi, les coses que passen, que cada casa és un món.

Havia pensat de mirar de fer un article més de festa però aquesta setmana mateix s’ha fet pública aquesta darrera barbaritat, que han obert judici contra la diputada Eulàlia Reguant, de la CUP, que li demanen sis mesos de presó i d’inhabilitació simplement per haver-se negat a respondre cap pregunta de l’artefacte feixistoide que anomenen Vox.

Va ser durant el judici que es perpetrava a Madrid contra l’independentisme català en represàlia pel referèndum del Primer d’Octubre. I allà hi van tenir els corbates verdes fent d’acusació al costat de jutges i fiscals. En la seva escenificació propagandística, des del cadafal ofert sense vergonya pel sistema judicial espanyol, pretenien interrogar l’Eulàlia Reguant i l’Antonio Baños. Només que tots dos s’hi van negar: “Davant de l’extrema dreta, davant d’un partit masclista i xenòfob, no acceptaré respondre les preguntes”, els va dir l’Eulàlia; “Per dignitat democràtica i antifeixista, em nego a reconèixer i a ser interrogat per Vox”, l’Antonio.

Els van expulsar de la sala. Els van multar amb 2.500 euros. Els van obrir diligències per “desobediència greu”. Ara han comunicat a l’Eulàlia Reguant, que és aforada, això del judici i de la petició d’inhabilitació (aquesta insistència dels jutges espanyols a anar canviant els resultats de les urnes, aquesta insistència que ja els és mania) i de presó.

Que un testimoni ha de respondre i que bla bla bla: ho passaré per alt, tot això, perquè aquesta no és la qüestió. La qüestió és com la judicatura espanyola pretén aprofitar l’avinentesa tècnica per a continuar provant d’atemorir i de silenciar els independentistes: l’escarment i l’amenaça de l’escarment com a xarxa envescada on anul·lar l’acció (i la voluntat d’acció) política dels catalans.

L’anomalia, com sempre passa en els afers que tenen l’estat espanyol de protagonista, és de base: que s’acceptés amb aquella naturalitat definitòria que un partit d’extrema extrema dreta exercís l’acusació popular en un judici contra dirigents cívics i polítics catalans. Com si en fos part interessada, afectada. Assumint que ho era.

Perquè a l’estat espanyol es naturalitza la mateixa cosa que a qualsevol banda mitjanament civilitzada del món, mitjanament democràtica, ni tan sols es planteja. Pocs dies abans que a Espanya anunciessin la petició de presó contra l’Eulàlia Reguant, precisament, i com per fer encara més evident el contrast, a Itàlia expulsaven Vox de l’equació judicial amb total naturalitat: el partit feixistoide havia pretès fer la mateixa maniobra que li havia encaixat tan bé amb el Tribunal Suprem espanyol i volia presentar recurs contra la decisió d’alliberar i no extradir a Espanya el president Carles Puigdemont (que havia estat breument detingut a Sardenya), però la Cort Suprema italiana li ha dit que quina bajanada i que tu qui ets i que au, passa a fora i paga les costes judicials.

Per això va ser tan important l’acció conscient de l’Eulàlia i de l’Antonio, perquè va posar en evidència una situació que l’estat espanyol pretén naturalitzar, perquè denunciava i continua denunciant la confusió evident entre tribunal i Vox (més que confusió, simbiosi), perquè mostra l’actitud que cal mantenir davant de qualsevol artefacte de l’extrema extrema dreta: menyspreu explícit, denúncia de les seves brutes pretensions (demòfobes, xenòfobes, racistes, masclistes, imperialoides: quina llista funesta de malvestats) i, quan gesticulen per publicitar les seves consignes, els seus miserables marcs mentals, girar-s’hi d’esquena i fer-los el buit.

Assenyalar així, sempre, l’anomalia que són per a qualsevol societat que aspiri a la vida digna.

Per això és tan important ara, més enllà de sigles i de tot, la solidaritat, fer visible fins a quin punt la determinació de la dona que ara volen jutjar, i que no s’arronsa, ens és representativa.

Que a l’estat espanyol, oh sorpresa, la faixa ja està de rebaixa abans de Reis, però que aquí no comprem saldos. Ni ahir, ni ara, ni mai.

De manera que força, Eulàlia, i bon Nadal.

 

PUBLICAT A  VILAWEB – 22/12/2021

Els comentaris estan tancats.