Les comandes de Nadal en una fàbrica d’espelmes, les comandes de Nadal en un magatzem d’Amazon, les comandes de Nadal que augmenten tantíssim el trànsit de paquets amunt i avall, amunt i avall, amunt i avall perquè el més important és que ens arribi a casa la cosa que sigui que haguem comprat, que ens arribi a casa i ràpidament, rapidíssimament, que per sobre de tot, ho tinguem avui i no demà (què dic, avui: ara; el món és per als desitjos immediats).

Per sobre de tot i, per Nadal, més.

Quan la natura es desboca, poca cosa hi podem fer: un volcà en erupció, el món que se sacseja en terratrèmol, la pluja que es converteix en inundació, una fortíssima tempesta de tornados. És allò de sentir-se bri de no res a mercè del vent i la intempèrie: poc marge hi tenim, certament, llevat de mirar de trobar un mínim recer o fugir. Però no hauríem de perdre de vista el fet que, davant del mateix imponderable, hi ha persones que tenen més números, molts més números a la sinistra loteria amb què l’atzar escull els morts. No per res: perquè són pobres. I les cases dels pobres no es fan preveient terratrèmols, posem per cas. I, quan arriba l’hora de fugir, no poden perquè han de treballar.

Disculpeu, ho corregeixo: no és que no puguin, és que no els deixen.

El centre dels Estats Units ha patit una terrible tempesta de tornados. Hi ha un centenar de morts, pel cap baix, i encara cerquen víctimes sota la runa. Sota la runa de les fàbriques n’hi havia moltes. Gent atrapada allà malgrat els avisos. Gent del torn de nit enllestint espelmes aromàtiques perquè ara ve Nadal i les comandes es disparen i qui deixi el seu lloc a la cadena de producció per cercar refugi, per ajudar els fills, la família, els amics a cercar refugi, serà acomiadat. Això els van dir. Gent tancada en un magatzem de distribució d’Amazon perquè ara ve Nadal i el trànsit de paquetets es dispara i amb tornados o sense tornados tot ha de ser ràpid i ràpid i ràpid menys la seguretat dels treballadors (al capdavall, com que la majoria són autònoms i subcontractats, l’empresa pot fer l’anguileta pel que fa a responsabilitat civil per accident).

Alguns treballadors de la fàbrica d’espelmes van engegar els capatassos a fer punyetes i se’n van anar igualment. D’altres, no. Alguns dels treballadors que eren a les instal·lacions d’Amazon duien telèfon mòbil. Amazon prohibeix que les persones que treballen als seus magatzems duguin mòbil. És una dada que cal llegir dues vegades (Amazon prohibeix que les persones que treballen als seus magatzems duguin mòbil). Arran de la pandèmia es veu que havien relaxat una mica la prohibició, com una concessió informal per allò de permetre el contacte amb la família i les autoritats sanitàries en cas de necessitat, però que ara hi tornaven. En comptes d’establir plans de seguretat laboral rigorosos, es prohibeix el sistema d’avís, de contacte amb el món exterior. I que la cadena de producció funcioni malgrat les alertes. I que a nosaltres ens arribin els remaleïts paquetets encara que la gent que ens els prepara no pugui dur mòbil, no pugui ni pixar, no es pugui sindicar. Que hagi de treballar en condicions que propicien la tragèdia.

Ja hi havia sis morts sota el seu magatzem quan Jeff Bezos, l’amo d’Amazon, va penjar a Instagram una foto somrient amb la tripulació del següent vol del coet aquest que es paga. Passada una setmana, encara no hi ha cap menció a la tragèdia. Però en un comunicat va dir que tenia el cor trencat.

Se li nota, sí.

 

PUBLICAT AL SETMANARI  EL TEMPS – 20/12/2021

Els comentaris estan tancats.