La clatellada ha estat monumental. El Comitè d’Afers legals i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa ha emès un informe de títol interessant: «S’hauria de processar els polítics per declaracions realitzades en l’exercici del seu mandat?». També el focus de la investigació és interessant, perquè ens ateny directament i perquè ell mateix posa d’entrada el dit a la plaga en referir-se, i cito directament l’explicació que en fa el mateix Comitè, «específicament a Espanya i Turquia».

Espanya i Turquia: els que s’assemblen es troben.

I l’informe és dur. Molt. I mostra com aquests dos estats fan servir políticament els tribunals contra catalans i kurds. I diu coses com ara que «diversos polítics catalans d’alt nivell van ser processats i finalment condemnats a llargues penes de presó per sedició i altres delictes, entre més coses per declaracions fetes en l’exercici dels seus mandats polítics». I reclama que l’estat espanyol faci les reformes necessàries per tal que deixi de contemplar «sancions desproporcionades per transgressions no violentes». I que deixi d’exigir «als polítics catalans que reneguin de les seves opinions polítiques profundament arrelades a canvi d’un règim penitenciari més favorable o de la possibilitat de l’indult». I que retiri les euroordres contra els exiliats, i que alliberi els presos independentistes. És a dir, els presos polítics.

Davant de tot plegat, l’estat espanyol, ara representat pel governmésprogressistadelahistòria, hauria pogut limitar-se a fer això que tan sovint practica, atacar o menystenir el president de la Comissió, engegar la maquinària (anava a escriure «diplomàtica», però el terme no m’hi encaixa) per tal que l’Assemblea del Consell d’Europa no aprovi l’informe, xiular i mirar cap a una altra banda i tal dia farà un any. Només que, a més a més d’aquestes seves característiques maniobres, n’ha fet una altra que encara el defineix més. I que en mostra les debilitats. Perquè ha escrit un comunicat. Oficial. Des del seu Ministeri d’Afers Exteriors. Amb aquest titular: «El Consell d’Europa avala l’actuació d’Espanya en relació amb els polítics independentistes catalans».

Sí. Tal com raja. Poseu-hi, si us plau, aquella carona groga i rodona d’ulls esbatanats que acompanya els missatges de text i que no puc enganxar aquí.

A banda del fet, significatiu, que diguin «en relació amb els polítics independentistes catalans» així en general i en una mostra de l’inconscient que hi inclou tothom, presos i no presos, a l’exili o al Parlament, hi ha la mentida. La mentida directa i barroera i com un insult al món. Que gairebé fot riure però que no. Que gens.

I sí, de seguida compareix a escena George Orwell i aquell famós Ministeri de la Veritat que a 1984 canviava notícies i història a conveniència. La referència és tan clara que fa feredat. Però també n’hi ha una altra, del mateix Orwell fet cronista de la Guerra del 36-39: «a Espanya hi vaig veure per primera vegada notícies de premsa que no tenien relació amb els fets, ni tan sols la relació que es pressuposa en una mentida corrent».

Val a dir que són tan matussers, en aquest ministeri espanyol, que ells mateixos es contradiuen i exposen al sol la ràbia que els cou: proven d’explicar això que han forçat en titular, que Europa els «avala» i que «reconeix que Espanya és una democràcia» i tot tan fantàstic convertit en fake news oficial, però de cop, nyac, escriuen que «El Govern considera que tot l’informe parteix d’un plantejament erroni, això és, la presumpció que els líders polítics independentistes van ser processats per expressar les seves idees en exercici del seu mandat. Aquest prejudici contamina tot el text, es reflecteix en la resolució i en les recomanacions i mereix un retret general del Govern d’Espanya».

Aquest és el nivell.

Espanya i Turquia, Turquia i Espanya: la competició.

 

PUBLICAT AL SETMANARI  EL TEMPS – 07/06/2021

Els comentaris estan tancats.