Aquest home desagradable, pell de pastanaga, cabells d’estrassa, gest autosatisfet, que presideix l’imperi ho ha tornat a fer. Pot semblar fins i tot ridícul, frívol, i potser ho és. Una infantilització de la política. Un menyspreu de fons envers la gent que ben aviat l’haurà de votar. Però li ha estat efectiu. Se n’ha tornat a sortir.

Donald Trump ha encetat l’any penjant a instagram una imatge que ha encès les xarxes. A favor i en contra, les ha enceses. Amb una allau d’agradaments, amb una allau de crítiques, de burles, de mems, d’articles. La cosa és tan poc subtil com efectiva: un primer pla d’ell mateix, que ell mateix deu trobar interessantíssim, un disseny del mur que diu que vol alçar a la frontera amb Mèxic, i la frase que evoca la més famosa sèrie de tots els temps, amb la tipografia de la sèrie, en un fons amb el to i el color de la sèrie: ‘The wall is coming’.

Joc de trons hi ha un mur, efectivament, que ha mantingut a ratlla durant segles els zombis fantasmals que amenacen la humanitat, i que evoca vagament o directament el Mur d’Adrià, la paret que va fer alçar aquest emperador romà al nord de l’actual Anglaterra (cent disset quilòmetres i mig, de costa a costa). Encara que aquest altre, el real, expliquen els historiadors, fos més una frontera comercial que no pas militar, amb gairebé un centenar de punts de traspàs i de peatge també, l’evoca. Aquí, nosaltres, la civilització romana, l’altra banda, els temibles pictes, els caminants blancs.

Joc de trons hi ha un mur i un lema que s’ha fet famós, el de la casa dels Stark, la gent del nord en aquesta ficció de regnes en pugna (i que finalment s’hauran d’unir per salvar-se dels zombis-dimonis-gelats que els amenacen a tots): l’hivern s’acosta, ‘Winter is coming’.

Joc de trons hi ha un mur i un lema i Donald Trump, que ja encara un nou any electoral, ho ha barrejat per crear imaginari, per connectar amb la gent que l’haurà de votar i que segurament, ai las, ho farà.

Això del mur, aquesta barrabassada, aquesta grandiosa imbecil·litat, és el seu eslògan electoral. És la imatge, la proclama, la incorrecció política que el defineix i que li agrada. I no importa que, ben mirat, no l’hagi alçat, el coi de mur, com tampoc no importa analitzar què implica, exactament, ni el mal que faria, quant costaria en vides, en dolor i en diners també, ni si resoldria res del que diu que vol resoldre. Res. A Donald Trump no li deu interessar tant que es faci, el mur que predica, com que se’n parli. Que se’n parli molt. Que se’n parli a tot arreu. Que el mur dels nassos ocupi tot l’espai de discussió política i de barra de bar, que l’ocupi tot, constantment, i que no deixi aire per a res més. Ni per analitzar quina ha estat la seva gestió des que fa de president, ni per contrastar quines de les promeses que jo-sí-que-compliré-perquè-no-sóc-com-els-polítics-de-Washington han estat veritablement, i amb-la-resolució-d-home-de-negocis-que-em-caracteritza, executades, ni per a res més. Res més.

Res.

No sé qui deia l’altre dia en una d’aquestes tertúlies que fan voltes a la sínia i tornen a voltar, que les proclames populistes, les fake news (les mentides de tota la vida transvestides d’internet i modernor), es combaten amb la veritat. No és cert. O, més exactament, no n’hi ha prou, amb això. No els importa ni mica ni gota ni gens, la veritat, als qui les construeixen i les escampen. Ni la raó. Ni els arguments. Ni les dades. Ni res que no sigui imposar la idea que vulguin escampar.

Ara l’extrema extrema dreta que han promocionat a espanya ha engegat campanya contra els drets de les dones, contra les dones. I, si ens despistem, encara ens descobrirem provant de rebatre’ls, amb dades i arguments i més dades i arguments, aquesta barrabassada, aquesta imbecil·litat de les ‘denúncies falses’ per violència masclista. I aleshores ens sorprendrem debatent sobre una qüestió que no existeix, i que si sí, i que si no, i que si un u per cent o un zero coma tres o un u coma sis, i engreixant sense voler-ho el marc conceptual que l’extrema extrema dreta espanyola escampa amb un sol sintagma. Oblidant el problema real, que són les dones mortes.

Mortes, no: assassinades.

PUBLICAT AL SETMANARI  EL TEMPS – 14/01/2019

Els comentaris estan tancats.